Salud

Medi ambient sa: cos sa

“Diga’m la teva adreça i et diré la teva alçada…” Ja s’ha pogut provar que els nens i les nenes que neixen en barris amb alts nivells de contaminació (principalment amb molt de trànsit) seran més petits. En altres paraules, l’aire que respirem ens afecta des dels primers moments al ventre matern. A l’hora de passar a menjar sòlids, els experts ens avisen que l’exposició a certs compostos organoclorats (dels herbicides, per exemple) estan relacionats amb l’endarreriment mental i psicomotor en els primers anys de la nostra vida. Hi afegim els pesticides, els metalls pesants i els compostos orgànics persistents i ja tenim un còctel potent que pot afectar el nostre desenvolupament neuroconductual, immunitari i sexual – i sobretot el dels més petits.

Una selecció d’articles, eines pedagògics i altres recursos per agents de canvi. Baixar la revista o llegir en línea aquí.

No som solament el que mengem

La cosa es complica quan afegim al debat la contaminació invisible dels camps electromagnètics o l’“electrohipersensibilitat” ja reconeguda per l’Organització Mundial dela Salut com un problema greu. Diversos països europeus, l’Índia, Rússia i el Canadà ja han establert recomanacions per reduir l’ús del mòbil entre els joves, Nova Zelanda ha prohibit les antenes prop de les escoles i a França s’està retirantla Wi-Fi de les biblioteques. Cada vegada hi ha més consciència sobre com afecta la nostra salut el sistema que hem creat, però, n’hi ha prou?

Bo per al clima, bé per a la salut

Hores d’ara ja és evident que per cuidar la salut s’ha de cuidar el planeta, i fins i tot els metges tenen un paper aquí, aconsellant estils de vida més sans, més sostenibles. Anar en bicicleta i menjar menys carn serveix tant per estar en forma com per reduir les emissions de CO2. A més, si ens parem a pensar en les emergències sanitàries provocades pels “desastres naturals”, actuar pel clima també és actuar per la salut dels més vulnerables.

Les relacions entre el medi ambient i la salut de les persones són complexes, i per provocar un canvi de comportament (en el consum, per exemple) no es pot oblidar el paper clau de les emocions. A més a més el context sociocultural, les relacions socials i les sensacions físiques influeixen el procés d’aprenentatge. La informació no és suficient per aprendre a fer les coses de manera diferent, s’ha de sentir la necessitat del canvi.

Com es pot sanejar el sistema?

Alguns diuen que el sistema educatiu està en crisi, que els joves no volen l’educació que se’ls ofereix, perquè deixem els assumptes existencials de costat, perquè hi falten les relacions humanes i el diàleg del que passa per les ments de les famílies i els entorns dels alumnes. Per sanejar el sistema el primer que hem de fer és tenir cura dels agents de canvi: els educadors i les educadores, els pares i les mares. Si estem sans podem projectar salut, si escoltem podem esperar el diàleg dels altres i si entenem les relacions complexes entre els ecosistemes i els nostres sistemes (cos, ment i esperit) potser podrem ensenyar-les a algú altre.

Agraïm la col·laboració de totes les persones implicades en aquest monogràfic que ja estan actuant per un canvi en l’educació. No eduquem amb el que diem, sinó amb el que som.

Baixar la revista o llegir en línea aquí.