Humans en transició

La crisi de recursos naturals sense precedents a què ens afrontem en aquests temps té el seu anàleg en una altra: la dels recursos humans; cada veda més i més persones se senten insatisfetes amb les seves vides, o per haver de fer en el dia a dia coses en què no creuen i que no els motiven, o per no poder fer el que de veritat els agrada, o pel fet de sentir-se incapaces de desenvolupar el seu potencial, i de trobar que no tenen cap motivació o inspiració per canviar la realitat que els envolta.

Per empitjorar les coses, en molts països els sistemes d’educació obligatoris allunyen les persones dels seus talents i potencial natural, i les obliguen a elegir entre les humanitats o les ciències, l’economia o l’enginyeria, amb la qual cosa limiten la creativitat a les monodisciplines i als exercicis teòrics. Aquest tipus d’educació no solament NO alimenta el nostre esperit, sinó que ens deixa sense energia i mata la nostra passió. Com a resultat, moltes persones simplement opten per no participar, per abandonar els estudis i buscar-se la vida on sigui i on puguin. Tot i que hi ha països que tampoc no es queden enrere, a Espanya, per exemple, el 26% dels joves abandonen l’escola abans d’acabar-la. ( La mitjana europea de la taxa de deserció escolar és del 14%, Espanya ocupa el tercer lloc amb el 26%.)

La gent necessita condicions adequades per prosperar (com qualsevol altra espècie) i és en aquest sentit que l’educació pot tenir un paper en el restabliment de les nostres passions i la nostra creativitat per fer front als reptes actuals. Durant anys, les escoles “alternatives” de Montessori i Steiner han creat ambients estimulants per a l’aprenentatge, en què s’alimenta l’intel·lecte, el cor i l’esperit. Si es pregunta  a un nen quina classe de futur li agradaria, la resposta serà invariablement una utòpica combinació d’harmonia natural, tecnologia innovadora i relacions d’amor i pau. Si creem les condicions que li permetin fer cas de la seva intuïció i seguir els seus somnis, no és més probable que el resultat final s’apropi més a aquesta realitat?

Educació per a la sostenibilitat i buit adolescent

Quant a l’aprenentatge per salvar el planeta, l’educació per a la sostenibilitat ha demostrat ser el més útil en l’educació primària. En les aules d’arreu del món hi ha molts exemples sobre com s’han d’afrontar problemes complexos com el canvi climàtic, el pensament sistèmic i la integració cultural. Cada vegada són més populars els cursos sobre innovació social, esperit empresarial verd, responsabilitat social corporativa i sostenibilitat a les escoles de negocis i universitats. Fins aquí tot bé… Però, què passa amb els adolescents? Els índexs d’abandonament escolar i l’increment de l’atur entre els joves demostren clarament que hi ha alguna cosa que no funciona. Al mateix temps, els adolescents que estan a un pas de l’edat adulta estan buscant el seu lloc en el món, ansiosos de sentir i comunicar-se, per la qual cosa les condicions són favorables per a la creació d’un tipus d’educació diferent per a ells.

Els viatges d’aprenentatge per a la sostenibilitat que ofereixen experiències de transformació en la naturalesa són una manera d’omplir aquest buit. El desenvolupament d’una comprensió més profunda del poder de transformació del món natural és un gran recurs per als educadors, sobretot per als que tracten amb una generació les vides de la qual són cada vegada més virtuals. Richard Louv, defensor del moviment No Child Left Inside als Estats Unitats, afirma que el futur pertanyerà als nature smart (persones amb intel·ligència naturalista), als que sàpiguen combinar allò que és virtual amb el que és real: com més tecnologia sofisticada incorporem, més naturalesa necessitem.

El diàleg intergeneracional és un altre dels grans recursos per als adolescents; Youth and Elders és un innovador exemple respecte d’això, un projecte que combina conversacions en línia amb un viatge d’una setmana en un veler pel mar Bàltic per explorar la maduresa cultural i la gestió del planeta. Per a un enfocament a més llarg termini, la Brooklyn Free School és un altre exemple estimulant. Aquí els estudiants assumeixen la responsabilitat de la seva pròpia educació, per mitjà d’un procés democràtic en què tots els grups d’edat participen en el disseny del pla d’estudis i el funcionament de la comunitat escolar. Una altra experiència innovadora, creada i posada en marxa a Espanya, és Avalon Sustainability School, un projecte orientat a joves de 13 a 19 anys, amb immersió en anglès, que genera entorns d’aprenentatge en què els participants modelen el seu propi aprenentatge a través d’aventures a l’aire lliure, la vida comunitària, el coneixement representacional (art en la naturalesa, dansa, arc, música), coneixement proposicional (debats, jocs, reflexions) i coneixement pràctic (construcció ecològica, forestació, empreses socials); els joves, al final del programa, viuen una de les experiències més poderoses que hi ha per a aquest tipus de vivències: l’overnight sol, un exercici en què passen 24 hores a soles amb la naturalesa. (Aquesta experiència i d’altres estan inspirades en el moviment deep ecology (ecologia profunda), en què l’experiència condueix al qüestionament, el coneixement i el compromís profund.)

I per als que vulguin convertir-se en agents de canvi, Knowmads a Holanda i Kaos Pilots a Dinamarca són dos exemples fantàstics en què les fronteres entre l’escola i els negocis es dilueixen. Allí els estudiants aprenen a través de la generació de solucions per als desafiaments que planteja la sostenibilitat en la vida real, l’oferta de serveis de consultoria a diferents clients i l’autogestió de la plataforma de l’escola de negocis. Molts d’ells després de graduar-se estableixen les seves pròpies empreses socials.

El got mig ple

Mirant les coses amb un enfocament positiu, explorar els programes d’aprenentatge actiu transformadors que hi ha al voltant del globus és un exercici veritablement inspirador a la vegada que reconfortant, i recordar la nostra increïble capacitat per repensar formes de veure i fer les coses, tan necessàries en aquests temps de canvis accelerats i límits de recursos naturals… i humans.

Sigui quina sigui la crisi en què ens trobem, l’oportunitat i la bona notícia és que hi ha una nova xarxa d’innovadors, educadors i organitzacions que ofereixen experiències d’aprenentatge estimulants i alliberadores, i és la millor preparació per a la gran transició que se’ns acosta.

Heloise Buckland
Professora i investigadora d’ESADE
Cofundadora de Barcelonya
www.barcelonya.com

This post is also available in: English, Spanish