Dinero

Què passa amb els teus diners?

“Qui et va donar la primera moneda? Quan vas obrir el teu primer compte bancari? Com vas aprendre a elegir un banc o un producte i no un altre?” Així podria començar una conversa sobre la relació que tenim amb els diners, conversa que podria continuar així: “són compatibles les nostres decisions sobre l’ús dels diners amb els nostres valors personals, els nostres somnis per al món que ha de venir?”

Atès que la resposta a aquesta última pregunta acostuma a ser “no”, com podem interioritzar el fet que la manera com gastem i invertim els diners té múltiples repercussions sobre l’economia, la societat i, evidentment, el planeta que habitem?

Podeu llegir aquí el monogràfic  sobre Diners, amb articles, recursos pedagògics i altres eines de reflexió.

Les decisions econòmiques són complexes i moltes vegades tenen poc a veure amb altres decisions quotidianes, ja siguin personals, familiars o socials. Per exemple, molta gent destina una part de la seva renda anual a una causa solidària, mentre que deixa la resta dels seus diners en mans d’entitats financeres sense preocupar-se de la destinació que tenen ni de la gestió que en fan aquestes entitats.

En les pàgines següents explorem els múltiples punts d’inflexió sobre com aprenem a usar els diners, i destaquem  iniciatives inspiradores que ens conviden a reflexionar abans de gastar, invertir o estalviar. Reflexionem sobre la infantesa i sobre com hi influeixen els comportaments de l’entorn familiar, i sobretot la cultura de consum que els envolta. No és gens fàcil crear actituds de consciència i respecte cap a les compres, els bancs i les emissions mentre vivim submergits en un allau de consumisme.

Els experts en finances ètiques reclamen que cal millorar l’alfabetització financera dels joves, que no són educats amb criteri per decidir com han de gastar, invertir, estalviar (o no) els seus diners davant la mega màquina capitalista. A més, els estudis d’economia es focalitzen en el comerç i no en les implicacions socials i ambientals del sector financer. I, a més, les escoles de negocis continuen ensenyant seguint les formes econòmiques que ja es comencen a qüestionar, com les hipòtesis de l’eficiència dels mercats.

Davant d’aquests reptes, cada dia neixen propostes per aprendre a viure un model d’economia alternativa; per exemple, els pressupostos participatius infantils, els mercats d’intercanvi i els bancs de temps, a més de tota una sèrie de dinàmiques sobre la banca ètica i el comerç just per ajudar els més petits a veure l’altra cara de la moneda. Fins i tot moltes entitats ja comencen a aplicar criteris de sostenibilitat en el seu propi consum.

Aquí presentem diverses iniciatives que promouen l’intercanvi de béns i serveis sense usar els diners; des de l’anomenat “aprenentatge servei”, en què els alumnes aprenen resolent els problemes socials o ambientals del seu entorn , fins a les monedes complementàries, que permeten valorar i intercanviar béns de manera  transparent i autogestionada. I d’altra banda, destaquem els “ecobudgets” i balanços socials, que integren les externalitats en la comptabilitat, i els microcrèdits, que fan accessible el capital financer.

Com demostrarem en aquesta revista, l’escola de vida ens presenta una multitud de propostes per gestionar els diners de manera no nociva, tot i que encara tenim molt per aprendre per arribar a una societat desmonetaritzada. Tanmateix, si sabéssim prendre les decisions econòmiques amb plena consciència de l’impacte real que tenen sobre les persones, les comunitats i els ecosistemes, seria un bon primer pas i, potser, no faria falta plantejar-nos viure sense diners. Així doncs… què passa amb els teus diners?